ByK World

Cancellara , campió del mon de crono

2009-09-25T02:54:00.000-07:00

Molts ja sabreu que sóc un incondicional de Fabian Cancellara , ahir va tornar a deleitarmos en la seva potència física i va guanyar el campionat del mon de contrarellotge , a més , aquest diumenge lluitarà per aconseguir la medalla d'or en la prova en ruta. Mai ningú ha aconseguit les dos medalles , verem si Fabian és capaç de fer-ho. Grande Cance!!!!

Xavi Novell ens ha deixat

2009-09-24T01:47:00.000-07:00

L'amic Blogger Xavi Novell ens ha deixat , aquest dimarts el van atropellar mentre feia el que més li agradava , pedalar, valgui aquest petit post com a homenatge a un enamorat de la bici i de la vida. Una abraçada per la familia i els amics. Seguiràs pedalant amb tots nosaltres Xavi !!!

Si voleu deixar un missatge de condol per la familia ho podeu fer a l'apartat de comentaris de l'ultim post del seu blog. www.xaviernovell.blogspot.com

22.07.09

2009-07-22T18:58:00.000-07:00

La proximitat en el temps d'un parell de reptes que m'agradaria assolir m'ha animat a fer una entrada.

El 6 de setembre participaré al Half Ironman de Mónaco i el 4 d'Octubre al Challenge Barcelona , distància Ironman.

D'entrenaments anem una mica justos ja que després de Sables he estat una temporada de "recojimiento personal" , sense fotre brot ni aclarint res. Així que fa unes setmanes que me posat les piles i espero continuar en esta dinàmica.

Els entrenaments d'avui han estat pel matí a les 8h. sortida en bici en Puchi de Vinaròs , planerota i bastant curta per estirar cames. 61 kms el recorregut ha estat el següent:

Per la tarde natació al pantà , uns 1600 metros que han sentat de gloria

Per altra banda volia fer menció a la tragèdia que ha ocorregut a prop de casa meua, a Horta de Sant Joan , on a part de que el nostre estimat Port s'està cremant literalment , 4 joves valents bombers han perdut la vida lluitant contra el foc. Descansin en Pau.....

Esperem que com a mínim l'incendi estigue extinguit ben aviat , gràcies a tots els que esteu lluitant per a que així sigue.

Pajaros de Barro

2009-04-18T11:33:00.000-07:00

Que bona!!

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.
Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro y los hecho a volar.
Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.
En los mapas me pierdo.
Por sus hojas navego.
Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa.
Ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Cuando no tengo barca, remos ni guitarra.
Cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.

17.04.09

2009-04-17T16:36:00.000-07:00

Pel matí sortida en la de carretera en Julio, Gervasi, Fermin i Panera, han caigut 68 kms a ritmo Verano Azul. La ruta ha estat La Sénia-Traiguera-Vinaròs-Alcanar-La Sénia. Després de treballar al migdia he fet la migdiada , que no en solc fer mai i l'he feta ben llarga, de les 5.30 a les 8 , que bé que es dorm quan un està cansat , el mal serà que esta nit no dormirà ni Dios, haurem d'anar a fer un Gin per a ajudar a agarrar son.

Una salutació a Jessi, Norma i Núria que a hores d'ara estan voltant per New York , la ciutat de les ciutats, espero que disfruteu cada segon del viatge al màxim, una llàstima no estar allí.

Vaig estar quan tenia 9 anys , va ser fantàstic veure aquella ciutat amb la mirada d'un xiquet inocent , ha plogut molt desde llavors i la ciutat haurà canviat molt , tant o més que jo , espero tornar-hi un dia d'aquests, no se si New York se'n recordarà de mi.

16.04.09

2009-04-16T14:13:00.000-07:00

A primer hora del matí he baixat en Julio a la piscina d'Amposta per fer una mica de natació que tambè estava una mica oblidada , han caigut 2100 metrets. Pocs, però ben fets i en una sensació bastant bona després de tant de temps sense nedar, com en tot, la constància és vital ,intentaré tenir-ne una mica tot i que fa bastanta mandra el tema nadar i a més tenir que agarrar el cotxe per baixar a Amposta però: Quien dijo que esto era fàcil????

Per la tarda tenia programada una sortideta de run en Heri que s'ha anulat per la pluja i que hem suplit fent uns "levantamientos de codo" al Alex fent unes birretes i es que no hi ha mal que bé no vingui. Dema més i millor , esperem....

Tornem a correr....

2009-04-15T14:00:00.000-07:00

Avui primer contacte amb el running després de Sables, he sortit a fer la volta del riu i m'he trobat prou bé de cames tot i en 50 minuts que he fet tampoc he tingut temps de notar massa sensacions. Poc a poc... ara només falta retrobarme en l'aigua , la de la piscina eh?? que dutxarme ja em vaig dutxant quan hi penso.

Encara no estan molt clars els pròxims objectius de l'any, estic inscrit a la Quebrantahuesos, els kms en los que arribaré a les cames no auguraran un gran èxit però ja estic acostumat a això, al ritmet i prou, a acabar. Tambè estic inscrit a l'Ironman Challenge Barcelona que es fa a l'Octubre a Calella, aquí ja tinc una mica més de marge de preparació tot i que serà debut en la distància i no m'he de flipar que els 226 kms em posaran al lloc que em toca. Entremig totes les curses de muntanya que hem vinguin de gust o que el treball em permeti realitzar, no hi ha pressa , guardem el ciri que la professó és ben llarga....

Foto dels moments previs a l'inici de Sables 2009
( Podeu observar el somriure mescla de ilusió i caguete )

El retonno...

2009-04-14T07:46:00.000-07:00

Avui després de no se quants mesos m'he retrobat en la bicicleta i les extraordinaries sensacions que ella ens aporta. El rendiment com era d'esperar bastant fluix , dolçoreta a les cames, però feia un dia esplèndit i en companyia de Julio i Gervasi hem recorregut 65 kms en 2 miniportets, Remei i Bruixes, per anar posant les cames a to. Tambè hem coincidit uns kms en David i la seva parella. Poc a poc espero anar sentint-me millor damunt de la bici , com a motivació un video del meu ídol ciclista Fabian Cancellara , una bèstia de pedalar, un trencabieles, per a mi el millor corredor contra el crono de l'història...

Riu, tot va bé.....

2009-04-11T05:49:00.000-07:00

Tot va tornant a la normalitat , tornem a ser una formigueta més en la vida quotidiana senienca i es que els primers dies després de tornar tot era una mica extrany , pareixia que encara tenia el cap entre Erfoud i Ouarzazate.

Els peus van desunflantse i les ampolles passen a ser secs records de l'aventura viscuda. De moment no hi han massa ganes d'entrenar , ja vindràn , no cal tenir ansia de res. A més el fet de dedicarse al Turisme fa que quan més festa + feina i aquests dies estic una mica embolicat, no és la setmana ideal per tornar de Sables però les dates són les que són i no es poden tocar.

Als que esteu de vacances us desitjo uns feliços dies i espero que disfruteu al màxim de cada moment... als que no hi esteu que treballeu en un somriure a la cara, tot és més fàcil si s'agarra de bon humor. A Sables la gent em comentava que s'extranyava de que sempre estava rient, jo els hi contestava que d'aquesta manera em convencia a mi mateix de que sempre estava anant tot bé i em donava una tranquilitat molt positiva per tirar endavant. ( Tambè van haber llàgrimes , no ens hem d'enganyar )

En Robert moments abans de l'etapa 1

Marathon Des Sables 2009

2009-04-09T13:08:00.000-07:00

Ja estic de volta. He tardat uns dies a escriure el post perquè necessitava una mica de temps per digerir tot el que he viscut aquests dies. Ha sigut un còctel d'emocions dificils d'explicar, l'alegria per ser allí , la tristesa en els moments de defalliment , la ràbia en cada passa mal donada , el mal com a amic inseparable, les llàgrimes amb cada record , els somriures amb cada mirada, la nostalgia amb els qui no hi eren....

En l'àmbit purament esportiu he passat "con mas pena que gloria" per la Marathon des Sables , sabia que era massa inexpert per a aquest tipus de proves, no obstant arribat el moment de la fatiga física vaig decidir no defallir i aconseguir creuar la meta d'arribada fossi com fossi., no hi havia cap altra opció. Ho vaig aconseguir , no obstant , no ha estat el més important per mi de Sables.

En l'àmbit personal he viscut una experiència única i irrepetible, segurament hi hauran més Sables però no cap com aquest. He estat com mai tot sol amb mi mateix , hores i hores, per conèixer fins on podia arribar amb el poder de la meua ment, les cames estaven allí però no eren elles les que volien seguir, els peus cridaven de mal a cada moment i demanaven clemència, no la van tenir.

He conegut a gent meravellosa de la que après una manera diferent de veure les coses en el dia a dia. Tot es més senzill del que ens pensem. A més tota la gent que estimo m'ha demostrat un munt de coses abans, durant i després de Sables , que més es pot demanar?? Seguirem endavant amb tot el que hem après i intentant millorar com a esportista i sobretot com a persona dia a dia.

Gràcies Jessi per entendre-ho tot!!
Gràcies Robert per compartir aquesta aventura!!
Gràcies a tots per estar al meu costat!!!
Gràcies Marathon Des Sables 2009!!!